Cada any es diagnostiquen a Espanya uns 1.200 nous casos de càncer en infants. Malgrat que se’n digui càncer infantil, en realitat, es tracta d’un conjunt de malalties que sorgeixen durant el procés de desenvolupament de les cèl·lules en òrgans i teixits, d’aquí que realment se’ls anomeni càncers del desenvolupament.
El càncer infantil
A diferencia del càncer de l’adult, que està relacionat amb el procés d’envelliment de les cèl·lules i en el que els estils de vida més saludables poden afavorir la seva prevenció, en el cas dels nens no s’hi pot fer res per prevenir-los, i patir-los, és fruit d’un desafortunat atzar.
Aquesta és la causa que els infants no tinguin càncer de pulmó, colon, pàncreas… A ells els afecten els neuroblastomes, nefroblastomes, medul·loblastomes, osteosarcomes, sarcomes d’Ewing, limfomes, leucèmies infantils i un extens nombre de patologies diferents, que són minoritàries i requereixen tractaments específics que, malauradament, investigar-los no resulta rentable a la industria privada i, per això, són estudiats en centres hospitalaris com l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
La recerca, depèn de la filantropia
A Espanya es diagnostica 1 cas de càncer en nens per cada 200 d’adults. Aquest factor és el que explica que la gran part dels fons destinats a la investigació, tant de la industria privada com d’altres fons de finançament, es centren en els tumors que afecten els adults. Però aquesta recerca, de poc o res pot aplicar-se als nens donat que són malalties completament diferents i es necessiten tractaments específics pels més petits.
Per al Laboratori de Recerca del Càncer Infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu és imprescindible rebre el suport de la societat per avançar. La investigació és la que ha permès que, actualment, el 80% dels infants amb càncer puguin superar-lo. Però també, segueix sent la única esperança per aconseguir que, algun dia, no haguem de veure marxar el 20% que encara no ho aconsegueix.